EQUIP TÈCNIC
direcció
*Manuel Huerga
guió
*Lluís Arcarazo
productor
*Jaume Roures
fotografia
*David Omedes
música
*Lluís Llach
*Fitxa completa
|
|
productor
Filmografia seleccionada com a productor
- 'PRINCESAS' (2005, Fernando León de Aranoa)
- 'COMANDANTE' (2003, Oliver Stone)
- 'LOS LUNES AL SOL' (2002, Fernando León de Aranoa)
*Fitxa a IMDB.com
La primera vegada que vaig parlar amb algú de fer una pel·lícula sobre en Salvador va ser fa uns vint anys, amb en Jordi Solé Sugranyes i en Manel Muntaner. L'any 2000 en vaig tornar a parlar amb en Francesc Escribano. Ell estava escrivint el llibre i jo l'ajudava amb alguns comentaris. Ens vàrem reunir amb gent del cine a Madrid, però jo no em sentia a gust. Sempre creia que per portar aquesta història al cinema feia falta sentir-ho, viure-ho i això no ho acabava de trobar. Un dia, dinant amb en Manuel Huerga, va tornar a sortir Salvador a la conversa i li va canviar la cara; se li va posar pell de gallina i, en aquell moment, vaig saber que per fi podria acomplir un compromís que feia massa temps que arrossegava.
Crec que les pel·lis que hem fet volen reflectir la dignitat de la gent. La dels aturats a 'Los lunes al sol'; la de les prostitutes i els immigrants a 'Princesas'; la de personatges històrics com Salvador Allende; la de les víctimes de les guerres i la tortura a 'La vida secreta de las palabras', etc.
Per mi, Salvador Puig Antich representa la dignitat de tota una generació, la seva, que va ser solidària i generosa; que malgrat tenir pocs instruments polítics es va entregar a una lluita que va ser molt dura, ferotge, i que després va ser tapada per la transició. Tot aquell patiment, les presons, les tortures i les morts es van deixar de banda, i avui en dia encara hi ha xitxarel·los que ho frivolitzen.
I la mort d'en Salvador va seguir el mateix camí. Sort de la seva família i alguns amics que, periòdicament, aixecaven la mà (el cap sempre el portaven ben alt) i recordaven a tothom que cal resoldre les injustícies, que no es poden deixar caure a l'oblit. En Salvador sempre va ser un dels nostres: el company de lluita, el germà tendre, el fill de qualsevol família de l'època, l'amant entregat... i la ràbia, el dolor, la indignació que la seva mort va provocar ha viscut tots aquests anys en molts sectors del nostre país. Ens hem esforçat per donar forma a tot això. Amb en Huerga, amb l'Arcarazo, amb en Llach i amb un plegat d'actors, actrius i gent de l'equip que sempre han compartit la tasca de recordar el que havia passat i d'explicar què continua passant, a altres llocs, sota altres formes, i que aquella generositat és avui tan necessària com en aquell moment. Ha estat un rodatge llarg però fàcil, dur però tendre, complex però enriquidor; hem rigut tant com hem plorat i hem vist com l'alè de la gent del carrer ens empenyia. ¿Sabeu què significa que en un bar, o en un partit de futbol infantil, vingui gent que no coneixes a dir-te que endavant, que ja era hora, que fa anys que volen veure aquesta història, que la impotència que han sentit durant tant de temps ha de transformar-se en un esperit positiu, que els nostres fills i els dels altres han de saber que això passava aquí fa quatre dies i que no volem que torni a passar enlloc, mai més...?
De tots els records en vull explicar un. Uns dels dies més difícils per l'Arcarazo, en Huerga i un servidor va ser quan vàrem ensenyar la pel·lícula acabada a la família i gent propera. Sempre havien dit que no la voldrien veure, però ells i nosaltres sabíem que això no seria possible. Estàvem una mica angoixats. I si no hi estaven d'acord? Van arribar com un equip que es concentra, com diu una cançó d'en Llach, amb els misteris dels senzills, els ulls inquiets, el cos altiu, i desprès de poc més de dues hores vàrem poder respirar tranquils... Havíem trobat l'equilibri.
Espero que quan la veieu també ens feu respirar tranquils.
|
