EQUIP TÈCNIC
direcció
*Manuel Huerga
guió
*Lluís Arcarazo
productor
*Jaume Roures
fotografia
*David Omedes
música
*Lluís Llach
*Fitxa completa
|
|
direcció
Filmografia seleccionada com a director
- 'ANTÁRTIDA' (1995)
- 'LES VARIACIONS GOULD' (1992, documental)
- 'BUÑUEL' (1989, documental)
- 'GAUDÍ' (1988, telefilm)
*www.manuelhuerga.com
Portar a la pantalla la història de Salvador Puig Antich és un projecte fascinant ja que té els ingredients idonis per a una gran pel·lícula d'abast i comprensió universals. En primer lloc, la seva pròpia vida. La vida d'un jove que adopta de manera conscient l'opció de lluitar per la llibertat, assumint fins les darreres conseqüències el tràgic i desproporcionat preu que haurà de pagar pels seus actes i que la història convertirà, per aquest motiu, en el símbol d'una generació. La seva joventut, l'atractiva i carismàtica personalitat, romàntica i voluptuosa a la vegada, la riquesa i varietat que envolta les seves relacions familiars i sentimentals, la trepidant acció de les fetes amb els companys del MIL i, és clar, el gran dramatisme de les seves últimes hores fins a la seva execució serien exemples suficientsper construir una pel·lícula de gran intensitat.
Cal afegir, a més a més, el valor d'estar basada en fets reals rigorosament documentats que esdevenen d’un període recent de la història d'Espanya, el final del franquisme, una etapa relativament verge des del punt de vista cinematogràfic. Això ens permet la recuperació d'un escenari sociològic que apel·la a una memòria col·lectiva d'ampli espectre entre el públic, tant el que va viure aquella època com també el públic jove que pot trobar elements d’identificació amb el personatge, a qui veuran com un rebel amb causa, anhelant i amant d’una vida millor que la que li ha tocat viure, lluitant amb totes les seves forces contra la injustícia, la mediocritat i el conformisme. En aquest sentit, la pel·lícula és un nou i contundent al·legat contra la pena de mort, però també contra tota imposició d’un ordre establert que encara dista molt d’estar a l'altura de la seva responsabilitat amb la Història.
La pel·lícula no és un viatge nostàlgic cap a un episodi aïllat, localista i anecdòtic sinó que pretén demostrar l'absoluta vigència del seu protagonista, amb independència del marc històric o geogràfic. Desgraciadament, la història de Puig Antich segueix repetint-se obstinadament en qualsevol racó del món, ja sigui literalment en la seva forma més crua i explícita, com en l’actitud vital subjacent del personatge. Per aquest motiu, hem utilitzat un llenguatge "modern" que connecta amb les exigències i expectatives del públic actual i estimula l’empatia cap al protagonista, sense caure mai en el maniqueisme, sense tractar de presentar el personatge ni com un líder o un màrtir, ni com un ingenu idealista, sinó precisament com un jove normal i corrent, amb les seves contradiccions, els seus dubtes, els seus errors i els seus encerts, però prou lúcid com per rebel·lar-se contra un estat de coses.
Manuel Huerga
|
